El nostre patrimoni
La constitució del Grup de Treball de la Societat i el Patrimoni Industrial és una bona notícia per a la història del Bages. Impulsat per Jordi Bonvehí, Albert Martí, Jaume Perarnau, Jaume Serra i Josep M. Vila, entre d'altres col·laboradors, el grup neix d'una entesa entre els Amics de la UNESCO i el Centre d'Estudis del Bages. El grup surt en un bon moment, ja que recentment s'ha acabat un inventari eficaç sobre el Catàleg del Patrimoni global de Manresa -concretament, el pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa-, que inclou òbviament el patrimoni industrial, una tasca ben reeixida, que pel que fa a l'àmbit històric, va dur a terme essencialment l'historiador, especialitzat en Economia, Lluís Virós. La novetat més important d'aquest nou grup de treball és, al meu entendre, fer-hi participar les persones que van viure part d'aquest context de la industrialització, per tal que puguin donar a conèixer les seves experiències. Una fàbrica sense obrers -o productors, com deien els franquistes-, no funcionaria mai de la vida. Per tant, els treballadors no són només una simple força de treball, sinó l'element essencial que ha donat vida a les fàbriques i tallers de les nostres comarques. Són precisament aquestes persones, per mitjà de la història oral, que poden ajudar a donar sentit a la divulgació d'aquest patrimoni, des d'un punt de vista, òbviament personal, però relatant verídicament històries, com ho són les plenament viscudes. El patrimoni, sense el seu component humà, sovint pot quedar en una simple relíquia. Per això penso que està molt bé la iniciativa d'aquest grup de treball, com d'altres que treballen anònimament a la ciutat, per tal de recuperar popularment la societat industrial dins l'àmbit comarcal, amb la intenció de divulgar-lo àmpliament.
La constitució del Grup de Treball de la Societat i el Patrimoni Industrial és una bona notícia per a la història del Bages. Impulsat per Jordi Bonvehí, Albert Martí, Jaume Perarnau, Jaume Serra i Josep M. Vila, entre d'altres col·laboradors, el grup neix d'una entesa entre els Amics de la UNESCO i el Centre d'Estudis del Bages. El grup surt en un bon moment, ja que recentment s'ha acabat un inventari eficaç sobre el Catàleg del Patrimoni global de Manresa -concretament, el pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa-, que inclou òbviament el patrimoni industrial, una tasca ben reeixida, que pel que fa a l'àmbit històric, va dur a terme essencialment l'historiador, especialitzat en Economia, Lluís Virós. La novetat més important d'aquest nou grup de treball és, al meu entendre, fer-hi participar les persones que van viure part d'aquest context de la industrialització, per tal que puguin donar a conèixer les seves experiències. Una fàbrica sense obrers -o productors, com deien els franquistes-, no funcionaria mai de la vida. Per tant, els treballadors no són només una simple força de treball, sinó l'element essencial que ha donat vida a les fàbriques i tallers de les nostres comarques. Són precisament aquestes persones, per mitjà de la història oral, que poden ajudar a donar sentit a la divulgació d'aquest patrimoni, des d'un punt de vista, òbviament personal, però relatant verídicament històries, com ho són les plenament viscudes. El patrimoni, sense el seu component humà, sovint pot quedar en una simple relíquia. Per això penso que està molt bé la iniciativa d'aquest grup de treball, com d'altres que treballen anònimament a la ciutat, per tal de recuperar popularment la societat industrial dins l'àmbit comarcal, amb la intenció de divulgar-lo àmpliament.
En temps de crisi, encara és més important que les diverses entitats culturals s'uneixin si volen subsistir, com és el cas del Centre d'Estudis del Bages i de l'associació Amics de la UNESCO, per tal de treballar conjuntament en aquest llegat històric. És important tenir consciència del passat, com ho demostra testimonialment l'excel·lent tracte que bona part de les més interessants viles europees han donat a la conservació del seu patrimoni. Manresa tenia un passat industrial fantàstic, amb dos eixos essencials: les fàbriques al voltant del recorregut del torrent de Sant Ignasi i les del passeig del Riu, avui gairebé totes desaparegudes. És evident que la fotografia manresana i del Bages de fa vint-i-cinc anys existeix i és ben cert que si es compara amb l'actual té canvis substanciosos. Va ser una pena, insisteixo, que els polítics de torn i la societat civil governant no es prenguessin seriosament la conservació de determinats edificis industrials, cabdals per explicar satisfactòriament la industrialització ciutadana. Tot i això, ens queden encara diverses rescloses com la dels Panyos, el pont de fusta, el Pont Vell, les roques de Sant Pau, els Polvorers, la riera de Rajadell, els Comtals i els Torrents; farineres com La Favorita, Albareda i La Florinda; fàbriques dels Comtals, el Salt o els Polvorers, així com Cuitó, Pirelli, Matamala, etc, que cal preservar, i ens caldrà ser molt curosos amb la fàbrica dels Panyos, joia industrial del segle XIX i el que ens queda de la Fàbrica Nova. Sens dubte, la presència d'aquest nou col·lectiu ha d'ajudar a preservar definitivament el patrimoni industrial que avui encara resta a la ciutat i al conjunt del Bages.
Jordi Sardans, Vist i no Vist (Diari Regió7 27/10/12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada