La Farinera “La Favorita” va construir-se l’any 1861 sota projecte de l’arquitecte Alexandre Soler i March, deixeble de Lluís Domènech i Montaner. Va ser la més gran i important del seu temps i disposava de passera damunt la carretera per accedir al moll de càrrega del gra situat a l’estació de mercaderies.
dimarts, 18 de desembre del 2012
La Farinera “La Favorita”
dilluns, 3 de desembre del 2012
Galeria de fotografies activada al 500px
Ja podeu veure les fotografies de la Jornada de Patrimoni Industrial a Manresa que es va realitzar aquest dissabte 1 de desembre amb més de 30 assistents. Les fotografies de la conferència: “Què hauríem de fer amb el patrimoni industrial?” del professor Josep Oliveras i Samitier i la descoberta del patrimoni industrial manresà.
Veure totes les fotografies a la nostre galeria:
divendres, 23 de novembre del 2012
Jornada de Patrimoni Industrial a Manresa
..... documentar, recollir, preservar, estudiar i donar a conèixer tots aquells exponents més importants del patrimoni, les formes de vida quotidiana, la cultura material i les relacions socials que es van crear a redós de les diferents activitats industrials dels segles XIX i XX....
Lloc:
Sala d’Actes del Museu Comarcal de Manresa
Via Sant Ignasi, 36 - 40
08241 - Manresa
Inscripcions:
La inscripció és gratuïta. El número de places, però, és limitat i cal fer inscripció prèvia a:
Telèfon: 93.8741155
Esdeveniment publicat a Facebook
Esdeveniment publicat a Facebook
Altres informacions:
La visita guiada es farà a peu, amb sortida des del mateix Museu Comarcal i retorn, també a peu, al mateix lloc d’origen.
Programació:
09.45 h.
Presentació de la Jornada i del Grup de Treball de la Societat i el Patrimoni Industrial
Jaume Serra i Carné (Centre d’Estudis del Bages)
Josep Mª. Vila i Vila (Amics de la UNESCO)
10.00 h.
Conferència : “Què hauríem de fer amb el patrimoni industrial?”
Josep Oliveras i Samitier (Catedràtic de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia)
10.45 h.
Debat
11.15 h.
Pausa - Cafè
11.30 h.
Descoberta del patrimoni industrial manresà - Visita guiada a antics llocs industrials manresans
Torrent de Sant Ignasi i Salt dels Gossos
Pont Vell
Antiga estació de mercaderies
Fàbrica i Farinera de Les Obagues
Fàbrica d’Els Polvorers
14.00 h.
Fi de la Jornada
dissabte, 27 d’octubre del 2012
Preservar el patrimoni industrial que ens queda
El nostre patrimoni
La constitució del Grup de Treball de la Societat i el Patrimoni Industrial és una bona notícia per a la història del Bages. Impulsat per Jordi Bonvehí, Albert Martí, Jaume Perarnau, Jaume Serra i Josep M. Vila, entre d'altres col·laboradors, el grup neix d'una entesa entre els Amics de la UNESCO i el Centre d'Estudis del Bages. El grup surt en un bon moment, ja que recentment s'ha acabat un inventari eficaç sobre el Catàleg del Patrimoni global de Manresa -concretament, el pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa-, que inclou òbviament el patrimoni industrial, una tasca ben reeixida, que pel que fa a l'àmbit històric, va dur a terme essencialment l'historiador, especialitzat en Economia, Lluís Virós. La novetat més important d'aquest nou grup de treball és, al meu entendre, fer-hi participar les persones que van viure part d'aquest context de la industrialització, per tal que puguin donar a conèixer les seves experiències. Una fàbrica sense obrers -o productors, com deien els franquistes-, no funcionaria mai de la vida. Per tant, els treballadors no són només una simple força de treball, sinó l'element essencial que ha donat vida a les fàbriques i tallers de les nostres comarques. Són precisament aquestes persones, per mitjà de la història oral, que poden ajudar a donar sentit a la divulgació d'aquest patrimoni, des d'un punt de vista, òbviament personal, però relatant verídicament històries, com ho són les plenament viscudes. El patrimoni, sense el seu component humà, sovint pot quedar en una simple relíquia. Per això penso que està molt bé la iniciativa d'aquest grup de treball, com d'altres que treballen anònimament a la ciutat, per tal de recuperar popularment la societat industrial dins l'àmbit comarcal, amb la intenció de divulgar-lo àmpliament.
La constitució del Grup de Treball de la Societat i el Patrimoni Industrial és una bona notícia per a la història del Bages. Impulsat per Jordi Bonvehí, Albert Martí, Jaume Perarnau, Jaume Serra i Josep M. Vila, entre d'altres col·laboradors, el grup neix d'una entesa entre els Amics de la UNESCO i el Centre d'Estudis del Bages. El grup surt en un bon moment, ja que recentment s'ha acabat un inventari eficaç sobre el Catàleg del Patrimoni global de Manresa -concretament, el pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa-, que inclou òbviament el patrimoni industrial, una tasca ben reeixida, que pel que fa a l'àmbit històric, va dur a terme essencialment l'historiador, especialitzat en Economia, Lluís Virós. La novetat més important d'aquest nou grup de treball és, al meu entendre, fer-hi participar les persones que van viure part d'aquest context de la industrialització, per tal que puguin donar a conèixer les seves experiències. Una fàbrica sense obrers -o productors, com deien els franquistes-, no funcionaria mai de la vida. Per tant, els treballadors no són només una simple força de treball, sinó l'element essencial que ha donat vida a les fàbriques i tallers de les nostres comarques. Són precisament aquestes persones, per mitjà de la història oral, que poden ajudar a donar sentit a la divulgació d'aquest patrimoni, des d'un punt de vista, òbviament personal, però relatant verídicament històries, com ho són les plenament viscudes. El patrimoni, sense el seu component humà, sovint pot quedar en una simple relíquia. Per això penso que està molt bé la iniciativa d'aquest grup de treball, com d'altres que treballen anònimament a la ciutat, per tal de recuperar popularment la societat industrial dins l'àmbit comarcal, amb la intenció de divulgar-lo àmpliament.
En temps de crisi, encara és més important que les diverses entitats culturals s'uneixin si volen subsistir, com és el cas del Centre d'Estudis del Bages i de l'associació Amics de la UNESCO, per tal de treballar conjuntament en aquest llegat històric. És important tenir consciència del passat, com ho demostra testimonialment l'excel·lent tracte que bona part de les més interessants viles europees han donat a la conservació del seu patrimoni. Manresa tenia un passat industrial fantàstic, amb dos eixos essencials: les fàbriques al voltant del recorregut del torrent de Sant Ignasi i les del passeig del Riu, avui gairebé totes desaparegudes. És evident que la fotografia manresana i del Bages de fa vint-i-cinc anys existeix i és ben cert que si es compara amb l'actual té canvis substanciosos. Va ser una pena, insisteixo, que els polítics de torn i la societat civil governant no es prenguessin seriosament la conservació de determinats edificis industrials, cabdals per explicar satisfactòriament la industrialització ciutadana. Tot i això, ens queden encara diverses rescloses com la dels Panyos, el pont de fusta, el Pont Vell, les roques de Sant Pau, els Polvorers, la riera de Rajadell, els Comtals i els Torrents; farineres com La Favorita, Albareda i La Florinda; fàbriques dels Comtals, el Salt o els Polvorers, així com Cuitó, Pirelli, Matamala, etc, que cal preservar, i ens caldrà ser molt curosos amb la fàbrica dels Panyos, joia industrial del segle XIX i el que ens queda de la Fàbrica Nova. Sens dubte, la presència d'aquest nou col·lectiu ha d'ajudar a preservar definitivament el patrimoni industrial que avui encara resta a la ciutat i al conjunt del Bages.
Jordi Sardans, Vist i no Vist (Diari Regió7 27/10/12)
dimecres, 24 d’octubre del 2012
Empenta al patrimoni industrial
L'1 de desembre es presentarà un col·lectiu que vol recuperar i divulgar la societat i l'arquitectura fabril
La divulgació del patrimoni generat per la societat industrial des de mitjan segle XIX fins avançat el XX és l'objectiu d'un col·lectiu de nova creació que neix vinculat al Centre d'Estudis del Bages i l'associació Amics de la Unesco. Albert Martí, Josep M. Vila, Jordi Bonvehí, Jaume Serra i Jaume Perarnau són els cinc membres fundacionals d'una iniciativa que veu la llum sense oficialitzar-se com a entitat però amb la voluntat d'obrir-se a tothom qui vulgui participar-hi per tal de contribuir a recuperar la memòria del passat industrial.
El Grup de Treball de la Societat i el Patrimoni Industrial, que es presentarà en societat el dia 1 de desembre, se sent filla del treball que fa des de fa temps la Comissió de Defensa del Patrimoni Cultural del Centre d'Estudis del Bages, una secció que vetlla per la conservació i el coneixement del llegat arquitectònic de totes les èpoques. "Feia temps que parlàvem de crear una plataforma, no exclusiva d'especialistes, des de la qual fer difusió de la societat del món industrial, no tant sols dels edificis sinó també intentant rescatar la memòria oral de les persones", explica Jaume Perarnau. "Hi ha molta feina per fer, i en alguns temes ja hem fet tard".
L'adequada preservació de la Fàbrica dels Panyos, ubicada a la llera del riu Cardener al seu pas per Manresa, i la defensa del valor arquitectònic i cívic de la Fàbrica Nova, ubicada en un enorme solar cèntric de la capital del Bages i a hores d'ara amb totes les obres aturades, són dos dels temes que des de fa temps vetlla la Comissió i sobre els quals també vol posar la mirada el nou grup de treball. "No som un grup de pressió, però en els casos flagrants hi volem dir la nostra", segons Perarnau.
"La cobertura de la teulada dels Panyos -un edifici que data del 1826- s'ha fet amb correcció. Però la fàbrica és Bé Cultural d'Interès Nacional, i caldrà estar atents a l'execució del Pla Director perquè s'hi ha projectat una passera per creuar el riu que és molt agressiva amb la façana principal, la fluvial".
El Grup de Treball de la Societat i el Patrimoni Industrial no té entre les seves prioritats fer un inventari perquè "almenys en el cas de Manresa, el Catàleg de Patrimoni es va realitzar fa poc i ja és feina feta". Un exemple paradigmàtic del patrimoni industrial de la Catalunya Central és la Fàbrica Bertrand i Serra, la popular Fàbrica Nova, sobre la qual pesa una "realitat urbanística complexa", en paraules de Perarnau. "Som davant d'un cas flagrant en el qual ja hem fet tard. Ara mateix queda ben poca cosa del patrimoni, però hem de procurar que la intervenció que s'hi faci sigui respectuosa".
Presentació ciutadana
El dissabte 1 de desembre és la data escollida pel Grup de Treball per donar-se a conèixer a la ciutat. Segons Jaume Perarnau, "destinarem el mati a fer, primer, una trobada de to acadèmic, i després realitzarem una visita guiada a espais i elements industrials abandonats d'un sector de Manresa, oberta a tothom. Encara no tenim la llista tancada dels indrets per on passarem perquè estem parlant amb alguns propietaris".
La pàgina web es vol posar en funcionament abans que acabi l'any. De cara als primers mesos del 2013, el grup celebrarà una jornada sobre el patrimoni industrial perdut al Bages, així com conferències, visites guiades, cicles de cinema i altres activitats per enriquir el coneixement de la industrialització del Bages amb treballs de recerca i entrevistes personals.
"Hi ha gent que ja no hi és, edificis que s'han perdut...", va apuntar Perarnau. Per això "hi ha una feina sobre la qual pesa una certa urgència. Si haguéssim fet una fotografia del Bages fa vint-i-cinc o trenta anys i la comparéssim amb l'actual, ens adonaríem que hi ha hagut canvis molts ràpids. Una transformació que ha agafat la societat civil amb el pas canviat". L'entitat vol "parlar d'arquitectura, però també del context històric, de com es va passar de la societat agrícola a la industrial, i de les persones que la van protagonitzar, dels amos i dels obrers. Volem que la gent sàpiga on hi havia les fàbriques que ja han desaparegut, com pot ubicar els cafès, els teatres i les places de toros". El Grup de Treball és conscient que la societat industrial és present encara en l'imaginari de molta gent que la va viure, tot i que "ara ja s'ha acabat i hem entrat en un nou tipus que no sé com dir-ne", diu Perarnau.
Diari Regió7, (24/10/12)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)